Jardins de primavera

La Primavera també arriba a la Pobla de Lillet.






Fotos Josep Recolons
4 d'abril 2010

Ram de primavera

composició floral feta amb flors i fulles de l'herba fetgera.



http://ca.wikipedia.org/wiki/Herba_fetgera
Foto Josep Recolons
Exposat a la sala de El castell de la Pobla de Lillet durant la setmana santa 2010
www.elcastell.recolons.net

Flors

Nom comú català : Estramoni. Figuera infernal borda. Herba pudenta. Herba talpera. Orval
Hàbitat : Terres cultivades i herbassars ruderals.
Usos i propietats : Afrodisíaca. Medicinal. Planta psicotròpica. Tòxica.
Característiques : Herba de cicle anual però d'una mida considerable, doncs pot fer més d'un metre d'alçada. És originària d'Amèrica però es pot trobar naturalitzada a les nostres illes a llocs abandonats i camps de conreu. Es caracteritza per les fulles, molt amples amb el marge amb dents ben marcades. Les flors són blanques amb forma d'embut, amb els pètals soldats gairebé fins a dalt. Quan fructifica forma unes càpsules ovalades cobertes de llargues espines. Aquesta espècie com les altres del gènere té unes potents propietats al·lucinògenes però també són tòxiques. També és pot trobar a les illes Datura inoxia , que té les fulles senceres i la base asimètrica, i Datura ferox que té les espines de la càpsula molt més llargues. Floreix a l'estiu i la tardor.

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4031.html

http://www.sappiens.com/sappiens/comunidades/setaglosa.nsf/Datura%20estramonium/D0BBA8574490FDF941256A3400559189!opendocument

http://en.wikipedia.org/wiki/Datura

http://fr.wikipedia.org/wiki/Datura_stramonium

http://it.wikipedia.org/wiki/Datura_stramonium

Foto Josep Recolons http://elcastell.recolons.net

Saüc

El sauquer és una de les poques plantes conegudes des de l'antiguitat que encara en fem ús d'ella. a l'Edat de pedra ja consumien les seves baies i aprofitaven la seva fusta buida per crear xiulets. A Europa el sauquer era emprat perquè creien que atreia les divinitats benefactores. Passat el temps i fins l'actualitat va ser més usualment tractat com a planta decorativa.Les fulles desprenen una olor molt intensa i antigament s'utilitzaven com a repel·lent per als insectes. Es preparaven infusions de fulles i s'abocaven a sobre de les plantes per evitar mosquits i pugons.

A més de en l’àmbit medicinal, els fruits del saüc poden tenir ús culinari. Amb el seu fruit podem preparar sucs, melmelades, salses, sopes, etc. sempre i quan aquests fruits estiguin prou madurs, ja que en cas contrari, i com s’ha comentat anteriorment, són tòxics. Un altre ús curiós d'aquesta espècie és la seva capacitat per donar un color més pujat i un aroma particular als vins.














botanical_online
Vikipedia
foto Josep Recolons http://elcastell.recolons.net

Avellaner

Aurán. Avellaner.
Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Mobiliari, construcció i eines.
Característiques : Arbre de fins a 6 m d’alçada amb les fulles alternes, caduques i de marge serrat. El més característic d’aquesta planta són els fruits arrodonits i de color marró que són molt coneguts com a fruits secs (avellanes). Les flors masculines estan agrupades en denses inflorescències penjant (aments). Les avellanes estan envoltades entre dues bràctees verdoses que fan d’involucre.
Observacions : Espècie pròpia dels boscos humits mediterranis, molt utilitzada en cultiu pels seus fruits.
Agost 2008





Herbari
foto Josep Recolons http://elcastell.recolons.net

Clemàtide

És caracteritza perquè les fulles que són compostes com a Clematis flammula, són molt més grans que a les altres dues espècies i els folíols estan dentats (a Clematis flammula són enters). Les flors són de color blanc verdós. Es troba esporàdicament enfilada entre els arbusts i arbres dels torrents, a llocs ombrívols. Floreix al final de la primavera i principi d'estiu.
Herbari


Wikipedia

Flors

Oreja de oso, Orella d´os (Ramonda pyrenaica)
Planta vivaz de pequeñas, pero vistosas, flores moradas y hojas de color verde intenso, que podemos encontrar en las zonas montana y subalpina.
http://reddeparquesnacionales.mma.es/parques/aiguestortes/flora/flora026.htma



Nom comú català : Gavarrera. Gavarrera canina. Roser caní. Roser gavarrer
Usos i propietats : Afrodisíaca. Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Perfumeria.

Característiques : Arbust robust de fins 6 m d’alt. Tiges cobertes per agullons corbats cap a vall. Les fulles tenen 5-7 folíols i no desprenen olor. Les flors són grans de color blanc o rosat. Els sèpals estan dirigits cap a fora i avall, i cauen abans de que maduri la úrnula. La úrnula és esfèrica o el•lipsoidal de color vermell obscur. Es diferència de Rosa sempervirens pels estils lliures en lloc de soldats en columna.

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4090.html






Nom comú català : Cardetes. Escabiosa. Viuda. Viuda borda
Característiques : Herba molt ramificada des de la base, on pot estar lleugerament lignificada. Les fulles estan molt dividides amb lòbuls irregulars, i el segment terminal més gran que els altres. Les flors són de color violaci, estan reunides en capítols on les flors perifèriques tenen els pètals més grans. Floreix pràcticament durant tot l'any i viu a vores de camins, herbassars i lloc alterats.
http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4499.html

Jardineres

Amb la primavera arriben les flors, també a la muntanya i als pobles. Ja ha passat el perill de glaçades i es poden tornar a plantar geranis als balcons. El Castell de la Pobla de Lillet s’ha engalanat amb jardineres que acullen geranis de color vermell.

Foto feta per Josep Recolons 03/05/2008

http://elcastell.recolons.net

Flors

Aquestes dues plantes no les puc localitzar per saber-ne el nom i les propietats. Agraré un cop de mà per poder-les identificar.

Cultivada com a planta ornamental, essent molt apreciada per les seves flors que desprenen un perfum molt agradable.

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4015.html

Fotos fetes per Josep Recolons 03/05/2008

http://elcastell.recolons.net

Flors

Marasmius oreades
Cat: Camasec, coretjola , carrereta
Creix formant rotllanes, anomenades “erols de bruixes”. Ingredient imprescindible del fricandó. Es ven assecat.

Juniperus comunis L.
Cat: Ginebre Cast: Enebro, Juniper

"És una planta útil: se’n fan licors, és aromàtica, dona gust als nostres plats i a la col fermentada.
Medicinalment s’utilitza com a desinfectant de les vies urinàries, expectorant en infusió dels fruits. Podem trobar melmelada de gust boscà amb totes les propietats del ginebre. Trobarem també essència de ginebre. A la pràctica, tenim l’oli de ginebre per als peus freds i durícies. Un massatge als peus a la nit és un regal."

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/6396.html

Calicotome spinosa
Cat:Argelaga negra Cast:Aulaga negra
Flors grogues, papilionades, de fins a 1cm, solitàries o fasciculades, que apareixen molt abundants damunt les espines. 10 estams soldats. Calze groc que fàcilment es confon amb el groc dels pètals, format per dos sèpals oberts com el bec d’un ocell.
El fruit és un llegum de 7 a 12 mm, oval pelut, amb sis granes.

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4144.html

Amelanchier Ovalis
Cat: Pomerola, corner Cast: Guillomo Eng: Snowy mespilus

És un arbust que li agrada les roques i el sol. Branquetes fines. Flors blanques, fruit lillós a la maduritat.
Segons Santos Serrano: “ El seu fruit és comestible, ens pot semblar deliciós si estem fent supervivència. El seu ús popular per fer baixar la pressió de la sang – hipotensora – no està provat. En el seu lloc, optaríem per una planta d’eficàcia provada.”

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4540.html


Fotos fetes per Josep Recolons 26/04/2008

http://elcastell.recolons.net

Flors

Primula Veris
Cat.: Primavera cast.: Primavera vasc: Ostorika Italia: Primula Fr.: Primavère officinale Ing.: Cowslip Al.: Duftende Schlüsselblume

Aplicaciones: Se utiliza el rizoma en decocción o el extracto en caso de afecciones de las vias respiratorias. En homeopatía se usa la tintura de planta fresca para tratar las afecciones renales y las neuralgias.

Prunus spinosa

cat.: Aranyó, aranyoner, Cast.: Endrino , bruño Vasc: Sasi-okaran Ital.: Pruno selvatico Fra.: Épine noire Ing.: Blackthorn Al.: Schwarzdorn

Propiedades: Flores diuréticas y débilmente laxantes. Los frutos, que contienen vitamina C, son tónicos; fotifican el estómago y la vejiga.

Foto de Josep Recolons 06/04/2008

http://elcastell.recolons.net

Flors

Prunus Padus L.
Català: Cirerer bord Castellano: Cerezo aliso Vasco: Xerri-geritze Portugues: Pado Frances: Merisier à grappes Ingles: Bird cherry Aleman: Traubenkirschbaum
Propiedades según Paul Schaumberg.
“En homeopatía la esencia preparada con la corteza es utilizada es utilizada en casos de dolores de cabeza y trastornos cardíacos e intestinales como sedante tónico.”



Hepatica Nobilis
Català: Herba fetgera Castellano: hepática Vasco: Gibel-Bedar Italiano: Erba trinita Frances: Anémone hépatique Ingles: Blue anemone Aleman: Leberblümchen
Propiedades según Paul Schaumberg.
“ La planta contiene protoanemonina y en el rizoma hay saponina y un heterósido ( la hepatilobina), así como un enzima ( la emulsina)
Propiedades: Oficinal antiguamente (Herba hepaticae) la hepática sólo es empleda hoy en homeopatía. Se prepara una tintura de hojas frescas, indicada en caso de bronquitis y de irritación crónica de la faringe y de la tráquea. La herboristería popular le atribuye virtudes vulnerarias y diuréticas.”

http://elcastell.recolons.net

Flors

Daphne Laureola,
Català :Lloreret,senet de pagesos.
Castellà: Lauréola, lauréola macho, torvisco macho, adelfilla
“Aplicaciones y preparación: Oficinal antiguamente, el mecéreo era utilizado como emético, laxante, rubefaciente y vesicante. Hoy está abandonado en medicina alpática. En homeopatía se prepara una tintura de corteza fresca; está indicada contra ciertas dermatitis y diversas inflamaciones de mucosas. No se debe emplear esta tóxica planta sin prescipción médica.



Helleborus foetidus L.
Eléboro Fétido
Segons Aldo Poletti
“Modo de empleo.
Debido a la alta toxicidad de esta planta, hay que descartar su uso doméstico. Este eléboro florece lo mismo que los demás, desde Diciembre haste principios de primavera. La planta exhala un olor desagradable. El tallo alcanza una aaltura de 60-70 cm y es ercto y jugoso; nace de un rizoma grueso. Las hojas son perennes, y las flores, numerosas, verde-amarillentas, a menudo bordeadas de encarnado.
Si se ingieren los principios tóxicos que contiene el eléboro, aparece una violentísima irritación gastrointestinal, que a menudo desemboca en la muerte.
Los campesinos emplean a veces las hojas secas como revulsivo de uso externo en la ciàtica, mialgia y dolores reumáticos, práctica muy difundida antaño que incluía a casi todas las ranunculáceas. Esta cataplasma que produce un fuerte eritema local con formación de grandes bolsas de líquido seroso. Aunque se sostiene que produce efectos beneficiosos, pensamos que se podrían obtener con medios menos drásticos y peligrosos.”





Flors de la prunera que al berguedà es coneix com a pinyoner






Fotos fetes per Josep Recolons el 16/03/2008
http://elcastell.recolons.net

Les primeres flors de la primavera en el Parc natural del Cadí-Moixeró.

Dent de lleó, lletsó , Taraxum officinale,segons la “Guia de plantas medicinales” d’en Paul Schauemberg. La gent del país coneix com achicoies una varietat que creix al cims just al desaparèixer la neu i és molt apreciada per a menjar en amanides.
“Aplicaciones y preparación. El diente de león es considerado como uno de los mejores coloagogos conocidos. La planta entera es oficinal. Con ella se preparan extractos, tinturas y soluciones. Su eficaz acción colagoga permite aliviar los primeros estadios de cirrosis. Excelente diurético, es salutífero en la hidropesía. La infusión de raiz fresca se utiliza en caso de càlculos biliares, ictericia y otras afecciones hepáticas. Con las hojas jóvenes se prepara una ensalada tónica y depurativa, con la que está particularmente indicado hacer una cura de primavera.”



Viola, violeta, Viola odorata.
“Aplicaciones y preparación. Las raíces y la planta entera son oficinales. Se prparan con ellas infusiones y decocciones particularmente eficaces como expectorantes en caso de afecciones de las vías respiratorias. En el campo se utiliza la violeta como purgante. En homeopatía se receta la tintura de la planta fresca para calmar los dolores de oídos, ciertas afecciones de los ojos y la tos ferina. El rizoma de violeta es emético y ha sido utilizado a veces para substituir a la raíz de ipecacuana.”



Boix, Buxus sempervirens.
“Principios activos. Toda la planta, pero sobretodo las hojas y la corteza de las raices, contiene un alcaloide principal (la buxina), así como cuatro alcaloides secundarios, un aceite esencial y tanino. La buxina provoca vómitos y diarrea.
Aplicaciones y preparación. Oficinal antiguamente, el boj fue utilizado contra los reumatismos, y como substituto de la quinina en la lucha contra la malaria. Hoy el boj se emplea aún en homeopatía en forma de tintura contra los reumatismos, la fiebre y la diarrea.”

Fotos fetes per Josep Recolons el 09/03/2008
http://elcastell.recolons.net