El Castell de la Pobla de Lillet

Elaboració de la catifa floral de Corpus 2011

2011-06-26T01:36:00.000-07:00

Albúm de fotos

2011-06-26T01:23:00.000-07:00

Albúm excursió al Pla de la feixa.

Opinions

2011-01-09T18:37:00.001-08:00

Pessebre vivent

2011-01-09T18:30:00.001-08:00

Dues escenes del pessebre vivent montades al peu de El Castell de la Pobla de Lillet. Dues representacions : el 25 de desembre 2010 i 2 de gener 2011

Foto Amics del Romea

Parc Natural del Delta del Ebre

2010-10-10T04:18:00.000-07:00

The Delta natural Park is placed on the Ebre river's mouth, in the province of Tarragona, between Biax Ebre and Montsia regions, in the most Catalonia sutherner place. It was appointed natural park in august 1983, and extended in 1986. Nowadays it has a total area ot 7.736 hectares.

The Ebre river, the most plentiful one in the Iberian Peninsula, is the main responsible of this setting, contribuiting to pull uo some of the sediments of its own source in order to place them here, in the Mediterranean sea joint. Therefore, the sediments are materials which come from the Pyrenees, Iberian mountains and Cantabrian range, where the river and its affluents have their sorce. This amount of sediments have developed in a more than 320 km2 of surface, in which have been formed lots of different habitats. The current shape of the Delta is lihke an "arrow" perfectly drawn which seeps 22 km trough the sea. Therefore it becomes in the second biggest Delta in the Mediterranean sea, after the Delta Nile which is the first one.

The Ebre Delta is the largest humidity zone in catalonia and it has and important international reconnaisance for 8 different kind of plants and 69 different vertebrate spieces ( fauna), most of them birds. There are about 95 different spicies that make their nest here, rest and feed themselves during the migartion process. The delta shelters about 325 different spicies of birds about the 600 ones that exist in Europe.

Totem

2010-07-04T21:23:00.001-07:00

Per a explicar als usuaris del Tren del Ciment l'existencia de El Castell de la Pobla de Lillet, hem col·locat un totem a l'estació de La Pobla.

Bolets de primavera

2010-06-19T09:40:00.000-07:00

Corrioles o carreretes
Pet de llop

Xampinyó silvestre

Moixeró

Carreretes ( Marasmius oreades)

La 29a Cursa Ciclista del Llobregat

2010-05-06T07:34:00.001-07:00

La cursa

La 29a Cursa Ciclista del Llobregat es disputarà el 9 de maig de 2010. Començarà a La Pobla de Lillet, al peu dels Pirineus i del naixment del riu Llobregat, i després de 164 kms els corredors trobaran la meta estarà al centre de Sant Boi de Llobregat, al costat del Parc de la Muntanyeta.La Cursa Ciclista del Llobregat forma part de la Copa d'Espanya de Ciclisme en Ruta, per onzè any consecutiu.

La Vall de Lillet

2010-04-25T16:07:00.001-07:00

El tram del curs del riu Llobregat entre Guardiola de Berguedà i la Pobla de Lillet sota la boira

Jocs

2010-04-18T11:28:00.000-07:00

Els carrers de La Pobla de Lillet al voltant del Castell son estrtets, traçat medieval, un lloc ideal per a passejar, jugar,...

Jardins de primavera

2010-04-04T09:02:00.001-07:00

La Primavera també arriba a la Pobla de Lillet.

Fotos Josep Recolons
4 d'abril 2010

Excursió a la Cirera

2010-04-03T09:37:00.001-07:00

Excursió a la Cirera organitzada pel AEL ( Agrupació excursionista Lillet). L'itinerari és: La Pobla de Lillet - la Molina - la Cirera - Coll de Cerqueda - Coll de la Cirera - el Trull - la Pobla de Lillet.

Sortida des de la Plaça de l'Ajuntament a les 9:30.

Enfilant cap a la Molina.

Admirant la restauració de la font de la Panella.

Travessa del Torrent de Collroig.

Parada al Clot de la Fageda.

Davant de les runes de la masia de les Cireres.

Tronc sec d'un cirerer enorme, picotejat pel pigot.

Coll Roig.

Vistes del Pedraforca.

L'esmorzar.

Foto de grup.34 excursionistes han fet el recorregut sencer.

Vistes de la serra d'Ensija i als seus peus Vallcebre.

Reagrupament i represa de la marxa.

Baixant per Cerqueda.

El Trull i darrera La Pobla de Lillet.

Al fons Castellar d'en Hug.

Refresc als abeuredors del Trull.

La Pobla de Lillet.

Arribada.

Fotos Josep Recolons
Aconsellem estar atent a les propostes d'AEL als hostes de El Castell de la Pobla de Lillet.

AEL

www.elcastell.recolons.net
3 d'abril 2010

Ram de primavera

2010-04-02T12:42:00.000-07:00

composició floral feta amb flors i fulles de l'herba fetgera.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Herba_fetgera
Foto Josep Recolons
Exposat a la sala de El castell de la Pobla de Lillet durant la setmana santa 2010
www.elcastell.recolons.net

5è Mercat medieval artesà

2010-04-02T11:25:00.000-07:00

El divendres 2 d'abril s'ha celebrat a la Pobla de Lillet la cinquena edició del mercat medieval.Una gran quantitat de parades omplien els carrers i places del casc antic.

Als peus de El Castell de la Pobla de Lillet els artesans mostraven les seves habilitats i els seus productes.

Nevada als Jardins Artigas

2010-03-08T10:34:00.000-08:00

Cami als jardins.

Cartell i semàfor de l'estació dels jardins.

Pont dels arcs vist des de dalt.

Interior del pont dels arcs.

El bou.

La cascada.

La glorieta.

Els arbres a ran de riu completament escarxats.

Jardineres.

Vista del pont coix, que puja cap a la glorieta.

El lleó.

Barana.

Des de dins de la gruta.

Vista general del Llobregat.

L'aguila.

Escala cap a la glorieta.

Entrada a la glorieta.

Vista des de dins de la glorieta.

El pont dels arcs sobre el Llobregat.

8 de març 2010
Jardins Artigas de la Pobla de Lillet
Fotos d'en Albert Fajula.

Església de Santa Maria de la Pobla de Lillet

2009-12-07T08:05:00.001-08:00

A conseqüencia del desenvolupament que tingué la Pobla en segle XVII, la primitiva capella de sant Antoni Abad, que era inclosa dintre dels murs de la fortalesa de Mataplana, i que només tenia servitud pels familiars i dependents dels nobles cavallers d'aquell títol, es convertí a principis del segle XVIII, amb una més gran i espaiosa església de planta llatina.(S'acaba de construir l'any 1.784).
L'església parroquial ha sofert moltes transformacions, abans d'arribar a l'avui. En el segle passat estava dedicada a l'advocació de l'Assumpció de la Verge, prova n'és que encara corona l'altar major una imatge representant aquesta advocació.

Nau central de l'Església.

Altar major i presbiteri de l'Església de Santa Maria de la Pobla de Lillet.

presbiteri
Part de l'església, anomenada també santuari, situada al fons de la nau central, on hi ha l'altar major, i és reservada als clergues

Imatge de l'Assumpció de la Verge obra d'en Frederic Marés i donada a la parroquia per la companyia ASLAND.

Crist en Majestat del Monestir , majestat romànica del segle XII de fusta tallada i policromada.

Crist Majestat que són santcrists en els quals apareix Crist amb una túnica cenyida, amb expressió d'estar viu i en general amb una corona. Aquest tipus d'iconografia va ser molt comú a la Catalunya romànica.

Inscripció en llatí a la base del semi-absis que corona l'altar.
TU SOLUS SANCTUS
TU SOLUS DOMINUS
TU SOLUS ALTISSIMUS

Capitells daurats esculpis en estil jònic que rematen les columnes que suporten el semi-absis.

capitell
Element arquitectònic que corona generalment la part superior d'una columna
ordre jònic
Un dels ordres arquitectònics clàssics .

Un dels dos àngels que flanqueigen la mare de Deu.

àngel
Esperit celestial, missatger de Déu i superior als homes

Detall del transsepte i la cúpula del absis que allotja l'altar major.

transsepte
Nau transversal d'una església; creuer

Aquest frontal del presbiteri está decorat amb una serie de relleus fets amb guix policromat, que representan sants, enmarcats amb motllures i ornaments daurats amb pa d'or.

pa d'or
Full molt prim d'or batut que serveix per a daurar objectes

En el cristianisme i en l'islam, Maria (en arameu מרים Maryām, en hebreu מִרְיָם Miryām, en grec Μαριαμ Mariam i en àrab مريم Maryem) coneguda com a Santa Maria, Verge Maria o Maria, mare de Jesús (? - Jerusalem o Efes?, 42 o 45 dC?) fou la mare de Jesús de Natzaret, que d'acord amb la doctrina cristiana, quan el va donar a llum, era la promesa de Josep, i esperaven encara que arribés el temps de les noces per a consumar el matrimoni; és a dir, creuen que Maria era verge quan va donar a llum a Jesús. La majoria dels cristians i musulmans creuen que Maria era verge quan concebé de l'Esperit Sant, per miracle de Déu. Els creients cristians l'acostumen a reconèixer com a Mare de Déu.

Maria és venerada en la fe cristiana, principalment en l'Església Catòlica Romana i l'Església Ortodoxa. L'àrea d'estudi sobre Maria en la teologia cristiana s'anomena "Mariologia".

La majoria, encara que no tots, els historiadors accepten que Jesús de Natzaret va ser un personatge històric, encara que no acceptin les històries miraculoses dels evangelis. Tres dels quatre evangelis canònics esmenten a Maria, així com el llibre dels Fets dels Apòstols. L'evangeli segons Joan no esmenta el seu nom. L'Alcorà també esmenta a Maria, encara que aquest va ser escrit 600 anys després.

No obstant això, no hi ha cap referència ni informació verificable a més dels evangelis, sobre l'existència i la vida de Maria. Existeix un evangeli no canònic del segle II sobre la seva infantesa, l'evangeli de Jaume. Gran part de les tradicions catòliques i ortodoxes estan centrades en la figura de Maria, i a traves dels segles s'ha desenvolupat el culte marià basat en la fe, les tradicions dels Pares de l'Església i les seves interpretacions de les Escriptures, principalment de l'Apocalipsi.

Sagrat cor de Jesús

Anagrama de la Verge Maria. Aquest medalló dona l'impressió d'estar inacabat. El pintat de l'anagrama sembla una solució per tapar el vuit destinat a acollir un altre relleu en guix. Una figura culminant de la decoració, tal com es pot deduir de la posició i la mida.

medalló
Baix relleu de pedra, fusta o metall d'una forma rodona o el·líptica, utilitzat com a element decoratiu en arquitectura, especialment en les façanes dels edificis
anagrama
Mot o frase formats per la transposició de les lletres d'un altre mot o frase

Assumpció de Maria o de la Verge és la creença, d'acord a la tradició i teologia de l'Església Catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser duts al cel després d'acabar els seus dies a la terra. Aquest trasllat és cridat Assumptio Beatæ Mariæ Virginis (Assumpció de la Benaventurada Mare de Déu) pels catòlics romans, la doctrina dels quals va ser definida com dogma (veritat de la qual no pot dubtar-se) pel papa Pius XII el 1 de novembre de 1950. L'Església Catòlica ha celebrat aquesta festa en honor de la Mare de Déu, en Orient des del segle VI i a Roma des del segle VII, celebrant-se el 15 d'agost

Agustí d'Hipona va néixer el 354 a Tagaste (Numídia), actualment Souk Ahras, part d'Algèria.[1] Així doncs, era d'ascendència berber.[2] La seva mare, santa Mònica,[3] era una cristiana devota, i el seu pare, Patrici -mort vers el 424-, era pagà.

A l'edat d'onze anys, fou enviat a una escola a Madaura, una petita ciutat numídia a unes 19 milles de Tagaste. Allí fou familiaritzat amb l'educació clàssica llatina -retòrica, literatura, etc.-, així com amb les creences paganes i les seves pràctiques.[4] L'any 369 i el 370, es va quedar a casa; durant aquest període va llegir l'Hortensius, un diàleg de Ciceró, que el marcà profundament i li despertà l'interès per la filosofia.[1] Més endavant, Agustí consideraria a Ciceró com una autoritat contra les fal·làcies acadèmiques.

Als disset anys, gràcies a la generositat d'un conciutadà, Romanius,[1] va poder marxar a Cartago, per prosseguir amb la seva educació en retòrica. Allí queda impressionat per la retòrica i les creences del maniqueisme, de manera que s'hi adhereix, per desgrat de la seva mare, profundament cristiana. En la seva joventut, Agustí viu una vida hedonista, i a Cartago, estableix una relació amb una dona jove, Floria Aemilia, que seria la seva concubina durant més de quinze anys. En aquest període, tenen un fill, Adeodat (Adeodatus).[5] Durant el 373 i 374, Agustí ensenya gramàtica a Tagaste. L'any següent, es trasllada a Cartago per dirigir una escola de retòrica, i s'hi quedaria durant nou anys.[1] Molestat pel comportament dels estudiants de Cartago, el 383 es trasllada a Roma per establir-hi una escola, perquè hi practiquessin els millors i més brillants rètors. Tanmateix, el deceberen les escoles romanes, que considerà apàtiques. Quan arribà el moment de pagar els seus honoraris, els estudiants marxaren. Els amics maniqueus el presentaren al prefecte de la ciutat de Roma, Quint Aureli Simmac, a qui se li havia demanat de recomanar un professor de retòrica per a la cort imperial de Milà.

Agustí aconsegueix la feina i es trasllada a Milà. En aquesta època, abandona la doctrina maniqueista, en part a causa de la decepció que s'endugué en conèixer un dels teòlegs més importants del moviment, i abraça l'escepticisme acadèmic, lligat al moviment de la Nova Acadèmia. A Milà, la seva mare el pressiona per convertir-se. Els seus estudis en neoplatonisme l'estaven portant en aquesta direcció, així com el consell del seu amic Simplicianus.[1] Tanmateix, qui influïa més sobre Agustí era el bisbe de Milà, Ambròs, mestre de retòrica com Agustí, però amb més edat i més experiència.

L'estiu de l'any 386, després de llegir sobre la vida de Sant Antoni Abat, que l'inspirà molt, Agustí va tenir una profunda crisi personal i va decidir convertir-se al cristianisme, abandonar la seva feina de rètor i la posició de professor a Milà, abandonar qualsevol idea de matrimoni, i dedicar-se exclusivament a servir a Déu, respectant el celibat. Un punt clau en la seva conversió va ser el fet de sentir la veu d'un nen al seu jardí de Milà que li cantà tolle, lege (aixeca't i llegeix). Va agafar el text més proper a ell, que era l'Epístola als romans de Sant Pau, i la va obrir aleatòriament a 13:13-14, on es diu: "Com escau a ple dia, comportem-nos dignament, sense orgies ni borratxeres, sense luxúries ni disbauxes, sense baralles ni enveges. Revestiu-vos de Jesucrist, el Senyor, i no us preocupeu de satisfer els desigs terrenals." [6] Agustí detallaria aquesta conversió a les Confessions, que esdevindrien un clàssic no només de teologia cristiana, sinó fins i tot en la història de la literatura universal. Ambrosi va batejar Agustí, juntament amb el seu fill, Adeodat, en la Vigília Pasqual l'any 387, a Milà, i poc després va retornar cap a Àfrica. En el viatge de retorn, la seva mare va morir, i el seu fill després també. Agustí va quedar-se sol, sense família.

En arribar a Àfrica va vendre tot el seu patrimoni i va donar els diners als pobres. L'únic que va conservar va ser la casa de la seva família, que va convertir en un centre monàstic per a ell i un grup d'amics.[1] L'any 391 va ser ordenat sacerdot a Hippo Regius (avui Annaba, a Algèria). Va esdevenir un famós predicador; es conserven més de 350 sermons que es creu que són autèntics. Va atacar especialment el maniqueisme, a què abans s'hi havia adherit.

L'any 396 va passar a ser bisbe coadjutor d'Hipona (assistent amb el dret a successió a la mort del bisbe), i fou bisbe poc després. Mantindria el bisbat fins a la seva mort, el 430. Agustí va treballar incansablement en intentar convèncer la gent d'Hipona, que constituïa un grup divers, tant en races com en religions, i convertir-los a la fe catòlica. Va abandonar el monestir, però va continuar portant una vida monàstica a la residència episcopal.

Poc abans de la seva mort, l'Àfrica romana va ser envaïda pels vàndals, una tribu amb simpaties per l'arrianisme. La primavera del 430, van arribar a la ciutat d'Hipona i la van assetjar. Agustí va morir durant aquell setge.

La tradició diu que el cos d'Agustí va ser traslladat després a Pàvia, on podria romandre-hi fins avui en dia.[1] No obstant això, una altre versió afirma que les seves restes van ser traslladades primer a Càller (Kalares). A la Cripta de Sant'Agostino hi ha una antiga placa de pedra amb una inscripció que indica aquest fet (l'església, que era fora de les muralles, va ser enderrocada al segle XVI i traslladada a l'interior). Des d'aquí, el 725, el cos va ser dut a Pavia.

Sant Gregori I, el Gran (Roma v 540 - Roma 12 de febrer de 604). Fou l'últim Papa de Roma escollit abans de l'edat mitjana.

Era fill del senador Gordià i de Santa Sílvia. Nomenat pretor de Roma, va deixar el seu càrrec (vers el 575) i distribuí la seva riquesa entre els pobres i es va recloure en un monestir romà. En la seva nova condició el colpí veure con eren venuts joves anglosaxons al mercat d'esclaus, i els va comprar per convertir-los al cristianisme, a fi que fossin els pioners de la cristianització del seu país d'origen.

Fou escollit Papa el 3 de setembre de l'any 590 i fou un gran admnistrador: reformà tots els serveis públics i el ritual i va sistematitzar els cants sagrats, instituint el cant gregorià. Va confirmar l'autoritat civil del Papa: iniciant el poder temporal. Quan va acabar la pesta de Roma se li va aparèixer un àngel sobre la roca que després es va anomenar castell de San Angelo. Es definia servus sevorum Dei. El sistema dogmàtic de l'església moderna està completament desenvolupat en els seus escrits.

Va morir a Roma el 12 de febrer de l'any 604.

Pau de Tars (originalment Saule de Tars i després Pau), conegut també com Sant Pau l'Apòstol dels Gentils (Tars entre el 7 i 10 - Roma 64 o 67) es considera una figura clau en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'imperi romà.
Molts cristians el consideren un intèrpret important dels ensenyaments de Jesús de Natzaret. Pau és descrit al Nou Testament com un jueu hel·lenitzat i ciutadà romà de Tars, a la regió de Cilícia (avui dia a Turquia), erudit del judaisme de la branca dels fariseus, i perseguidor dels cristians abans de la seva conversió camí de Damasc en la que Pau va sentir la veu de Jesús, i es va convertir al cristianisme. Després de ser acceptat per la resta dels apòstols, va rebre l'encàrrec de predicar l'evangeli als "gentils" (és a dir, els no jueus) de l'imperi romà, portant el missatge del cristianisme a nombroses regions d'Àsia Menor i d'Europa incloent Roma i, segons la tradició, encara que no està escrit a la Bíblia, també a Hispània.

Se li atribueix l'escriptura de catorze cartes o epístoles, conegudes com Epístoles Paulines que constitueixen el fonament teològic i eclesiològic del Nou Testament i d'orientar definitivament la comunitat religiosa a superar la hipoteca d'un judaisme nacionalista i tancat que n'amenaçava la universalitat. Pau és venerat com a sant per tota la cristiandat. La seva festivitat es cel·lebra el 29 de juny juntament amb la de Sant Pere, mentre que la festivitat de la seva conversió és el 25 de gener.

A les seves epístoles ens dóna algunes idees de la seva biografia:

Jo mateix sóc israelita, descendent d'Abraham, de la tribu de Benjamí! (Romans 11, 1).
Circumcidat el dia vuitè, sóc israelita de naixement, de la tribu de Benjamí, hebreu i fill d'hebreus; en l'observança de la Llei, era fariseu. (Filipencs 3, 5).
Jo sóc un jueu de Tars de Cilícia, ciutadà d'una ciutat que no és pas desconeguda. (Fets 21, 39).
Es creu que va néixer cap a l'any 10 i que possiblement tenia un germà i de ben segur una germana:

Saludeu Rufus, que ha estat escollit en el Senyor, i la seva mare, que considero també meva. (Romans 16, 13).
Però el fill de la germana de Pau es va assabentar de l'emboscada. Anà a la caserna i va entrar-hi per contar-ho a Pau. (Fets 23, 16)
Parlava l'arameu i l'hebreu:

(...) i llavors Pau els adreçà la paraula en la llengua dels jueus (Fets 21, 40).
A la seva adolescència, cap els quinze anys, va ser enviat pels seus pares a Jerusalem per arrivar a ser escriba o rabí sota la instrucció del Rabí Gamaliel on destacava d'entre els seus companys: i en la defensa del judaisme sobrepassava molts companys de la meva edat (Gàlates 1, 14). L'expressió als peus de Gamaliel pot ben expressar que Pau va rebre una formació segons els principis de la seva escola, coneguda per ser d'una branca del fariseisme molt oberta.

Jo sóc jueu, nascut a Tars de Cilícia, però educat en aquesta ciutat, instruït als peus de Gamaliel en l'observança estricta de la Llei dels nostres pares, ple de zel per Déu, com n'esteu avui tots vosaltres. (Fets 22, 3).
Així doncs era fill de comerciants hebreus i descendent de la tribu de Benjamí, és circumcidat als vuit dies de nèixer, educat segons la llei mosaica i de ben jove és enviat a Jerusalem a l'escola del rabí Gamaliel (Filipencs 3,5), representant de la branca més lliberal dels fariseus, on aprofundeix en l'estudi i història de l'Antic Testament i amb qui també aprèn dialèctica. Es converteix així en un fanàtic activista perseguidor dels primers seguidors de Jesús. Presencia i participa en la mort per lapidació del seu company d'escola Esteve, considerat el primer màrtir cristià.

A l'any 36, camí de Damasc mentre perseguia cristians per dur-los a Jerusalem per ser jutjats és quan té lloc la seva conversió degut a l'aparició de Crist segons els Fets dels Apòstols: Però mentre feia camí s'esdevingué que, en ser prop de Damasc, de sobte esclatà al seu entorn un fulgor celestial, i caient per terra va sentir una veu que li deia: "Saule, Saule, per què em persegueixes?". Ell respongué: "Qui ets, Senyor?" Li digué: "Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes. Aixeca't, fes cap a la ciutat, i allà et diran el que has de fer. A Damasc s'hi va estar tres dies sense veure-hi i sense menjar ni beure res. A les seves epístoles no parla d'aquest fet, però afirma que perseguia als cristians i que se li aparegué Jesús com a un que neix fora de temps (1 Corintis 15, 8). Recobra inmediatament la vista, es converteix al cristianisme i és batejat per Ananies. Comença a ensenyar i a predicar a les sinagoges de Damasc que Jesús és el Messies que els jueus esperen. Retorna a Jerusalem on Bernabé, antic company d'escola l'espera, i el presenta als apòstols, on continua predicant-hi.

Va ser l'apòstol que obrí l'Església naixent als "gentils". En aquella època l'ensenyament s'adreçava als jueus per a convertir-los. A ulls dels primers cristians, que encara se sentien jueus, els incircumcisos (els "gentils") eren persones poc freqüentables i inclús considerades impures i per tant el missatge de Crist no semblava adreçat a elles. Segons Lluc, al Concili de Jerusalem aconsegueix convèncer als altres caps de la primera comunitat cristiana que es podia ser batejat (ritu de la purificació) sense haver estat circumcidat prèviament (Fets 21, 15-26). Malgrat això les tensions persistiren amb el corrent encapçalada per Jaume (Gàlates 2, 11-14).

Fou un gran viatger que va fundar i sostenir les primeres esglésies de tot l'est de la conca mediterrània i quan no li era possible visitar les comunitats personalment s'hi comunicava per cartes.

El fort compromís amb els gentils i les seves fermes conviccions religioses li van crear enemistats entre certs jueus. Fou arrestat a Jerusalem i a punt de ser linxat, però els seus contactes i el fet de tenir la ciutadania romana el van salvar d'una mort segura. El governador romà l'empresonà durant dos anys a Cesàrea de Palestina. A petició del mateix Pau, va ser enviat per mar cap a Roma per comparèixer davant l'emperador. Una tempesta el desvià a Malta on s'hi va quedar uns mesos, després arribà a Roma on s'hi va instal·lar, primer en llibertat vigilada i després completament lliure. Aquí morí decapitat, molt probablement l'any 67, com a conseqüència de les detencions per l'incendi de Roma a l'any 64, durant el mandat de Neró.

Segons el Nou Testament, Tomàs (? - Madras, Índia, 72 dC) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.

Sembla que el seu nom era Judes i que tenia un germà bessó, per això l'anomenaven Judes el Bessó (en arameu Yəhudà Te'oma i en grec Ioudas Didymus). D'aquí el nom "Te'oma", en català Tomàs, que significa bessó.

En l'Evangeli apòcrif dels Actes de Tomàs (escrit a Síria el segle III) se'l considera un dels quatre germans de Jesús que s'esmenta en l'Evangeli segons Sant Marc 6, 3. Segons l'Església Catòlica, serien cosins de segon grau.

El fet més conegut de Tomàs es troba en l'Evangeli segons Sant Joan 20, 24-29, on es nega a admetre la resurrecció de Jesucrist fins que no li pasi els dits a les llagues produïdes per la crucifixió. Es creu que va predicar a Síria, Pàrtia i a l'Índia (segons Eusebi de Cesarea i Efraïm el Siri).

Segons una tradició del segle II dels Cristians de Sant Tomàs, es creu que l'any 52 va desembarcar a Kodungallur i va fundar les set esglésies i mitja: Kodungallur, Kollam, Niranam, Nilackal, (Chayal), Kokkamangalam, Kottakkayal]] (Paravoor), Palayoor (Chattukulangara) i Thiruvithamkode.

Segons el Nou Testament, Pere ( en arameu i hebreu kēf i en grec Petros) conegut com Sant Pere (Betsaida, Galilea, ? - Roma, c.64/67) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme.

Originari de Betsaida, el seu nom era Simó (en arameu Shim‘on bar Jochanan, en hebreu שמעון בן-יוֹנָה Šim‘ôn ben Jon'ah i en grec Συμεών Symeon). Estava casat i se n'anà a viure a Cafarnaüm, on treballava com a pescador al Llac Tiberíades acompanyat del seu germà Andreu; va ser un dels primers deixebles de Jesús i ho va abandonar tot per seguir el Messies.

El més precís sobre la vocació de Sant Pere és l'Evangeli segons Joan (hom pensa que va ser escrit vora l'any 100), que conta com Jesús va ser presentat a Simó pel germà d'aquest, Andreu.

En l'Evangeli segons sant Mateu (16:16-18), Crist li va dir: Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del Cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meua església. Així doncs Jesús li va donar a Simó el nom de Pere (Cefes, que vol dir pedra). La tradició catòlica li assigna el primer lloc entre els apòstols (en les llistes de Mateu, de Marc i de Lluc, així com en els Fets dels Apòstols, Pere és citat sempre en primer lloc).

En ser probablement Joan, amb Andreu, un dels primers deixebles de Jesús, és comprensible que tingui un record personal molt precís d'uns esdeveniments tan importants en la seua existència. Finalment, com que aquest Evangeli ha estat escrit el darrer, aquesta obra no ha pogut pas influenciar els altres tres Evangelis, els escriptors dels quals no van ser testimonis directes de l'escena i per això en donen menys detalls.

Ben sovint és un dels principals actors del Nou Testament:

Arran del procés i de la condemna de Jesús, Pere nega el seu mestre, però serà, juntament amb Joan, un dels primers a admetre la resurrecció i a donar-ne fe.
A Pere adreçarà Jesús el famós Posa't darrere de mi, Satanàs quan Pere va reprendre Jesús, ja que el veritable deixeble he de seguir les passes del Mestre.
Pere és un dels apòstols de qui més parlen els Evangelis i els Fets dels Apòstols. La darrera part de la seua vida no és relatada als llibres del Nou Testament. Hom li atribueix dues cartes integrades a la Bíblia.

Segons la tradició catòlica, després d'haver evangelitzat Antioquia, la regió del Pont, Galàcia, Bitínia i Capadòcia, hauria marxat a Roma, n'hauria esdevingut el primer bisbe i hauria mort com a màrtir a l'emplaçament del Vaticà. La seua tomba va ser trobada efectivament per l'arqueòleg Jérôme Carcopino als anys quaranta i pot ser visitada. És considerat un sant, entre d'altres, per l'Església catòlica així com el primer papa.

Segons la tradició popular, sant Pere seria el guardià de les portes del Paradís, per això se'l representa amb unes claus a la mà.

Sant Ambròs (Ambrosius) fou bisbe de Milà.
Va néixer probablement a Trèveris, a la província de Germània de la que el seu pare fou prefecte, vers el 340. Mort el pare va anar amb la mare a Roma i va estudiar lleis. Va exercir com advocat a Milà i va guanyar una bona reputació. El 370 mes o menys, fou fet prefecte de les províncies de Ligúria i Emília, la capital de les quals era Milà.

En aquell moment la lluita entre catòlics i arrians estava al punt culminant. Des la mort de Auxentius, bisbe de Milà, el 374 la qüestió de la seva successió estava a l'ordre del dia i es demorava pel conflicte entre les dos tendències. Durant les negociacions entre els bàndols un nen va cridar "Ambrosius episcopus" i aquesta frase fou rebuda com un oracle i Ambròs fou elegit bisbe per aclamació i pels dos partits.

Ambròs no volia acceptar, però ho va haver de fer per mandat de l'Emperador Valentinià I. Fou consagrat vuit dies després perquè en ser elegit era només catecumen i es va haver de batejar. Després de ser elegit va donar totes les propietats de l'Església als pobres i va adoptar una forma de vida ascètica mentre dirigia amb fermesa l'administració pública.

Dos anys després va escriure "De Virginibus" dedicat a la seva germana Marcel·lina. A la controvèrsia amb els arrians es va decantar pels ortodoxes i de fet ja es va fer batejar per un bisbe catòlic ortodox. Va estudiar teologia amb Simplicià, un presbíter romà que després fou el seu successor. Després va escriure els tractats "De Fide" i "De Spiritu Sancto".

El 377 Itàlia fou envaïda pels bàrbars i va haver de fugir a Il·líria i després va anar a Roma. Després va tornar a Milà i va exercir com a polític per la cort. Quant va morir Gracià el 383, Magne Màxim va amenaçar Itàlia i Justina, la mare del jove emperador Valentinià II va enviar a Ambròs com ambaixador i va aconseguir parar-lo. El 387 Ambròs va anar a Trèveris en una missió similar amb Màxim però aquesta vegada el va ofendre i va haver de tornar a Itàlia.

Justina era arriana i es va enfrontar des el 380 amb Ambròs, ja que va nomenar un bisbe arrià per Sirmium. El bisbe milanès va enviar a Sirmium a un bisbe catòlic de nom Anemmius que fou consagrat, i va tornar a Milà on Justina va provar algunes coses contra ell sense èxit. El 382 Pal·ladi i Secundià, dos bisbes arrians, van demanar a Gracià un concili general per decidir, però Ambròs va imposar un sínode d'Itàlia, Il·líria i la Gàl·lia que es va reunir a Aquileia sota la seva presidència, i en el que Paladi i Secundià foren deposats. El 385 i 386 Justina i Ambròs van entrar en enfrontament obert, Justina exigia que al menys una església de Milà fos usada pels arrians i Ambròs va refusar la petició. Justina va intentar ocupar una església (la basílica) per la força, però no va reeixir. El poble es va aixecar. Els soldats imperials van dubtar d'atacar la basílica. La troballa de les relíquies d'uns sants i màrtirs desconeguts, Gervasi i Protasi, va aixecar l'esperit del poble mentre era ridiculitzat pels arrians i la cort, però finalment els imperials van desistir. El mateix any un rescripte imperial assegurava la tolerància a totes les sectes cristianes i la violació d'aquesta tolerància era alta traïció, però cap intent contra Ambròs es va fer.

Detall amb una voluta del peu d'una de les nervadures que decoren la cúpula del absis.

barana
Defensa d'obra, ferro o altres materials que es col·loca als balcons, escales, terrats, ponts i qualsevol altre lloc des dels quals hom pot caure o prendre mal i que s'eleva del sòl fins a una alçària tal que la seva vora superior pot servir de passamà o ampit

galeria
En els teatres, llotja o balcó tot al voltant de la sala que conté una renglera o més d'espectadors

roseta
Motiu ornamental en forma de rosa oberta, format per un botó i les fulles i els pètals al voltant

07/12/2009 Fotos d'en Ramon Saus Escarré
Textes extrets de Wikipedia, de l'Enciclopèdia catalana i del llibre d'en Joan Rosiñol i Orriols.
Publicació en blog per en Josep Recolons
http://elcastell.recolons.net

Parada i fonda de EL PERIODICO

2009-11-25T13:28:00.000-08:00

Preparació dels diorames

2009-11-01T10:04:00.000-08:00

Preparació dels diorames

El Castell de La Pobla de Lillet - OFERTA

2009-10-14T06:44:00.000-07:00

El Castell de La Pobla de Lillet - OFERTA

Restaurant La Farga de Sant Vicenç de Rus

2009-10-12T11:51:00.000-07:00

L'ermita de Sant Vicenç de Rus
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Vicen%C3%A7_de_Rus

L'edifici de la Farga

http://www.stvicensderus.com/

12710/2009 Josep Recolons
http://elcastell.recolons.net

Festa del bolet 2009

2009-09-27T12:28:00.001-07:00

Sortida a la neu

2009-01-25T09:46:00.000-08:00

Vistes de la neu des de El Castell de la Pobla de Lillet

Km 0 Sortida de La Pobla de Lillet

Km 3 Clot del Moro

Km 6 Sant Vicenç de Rus

La Vall de Lillet

Km 8 Hotel Les Fonts

Castellar de n'Hug

Km 11 Monument al gos d'atura

Km 14 Sant Joan de Cornudell

Km 12 Vistes al Pedraforca

Vistes del Catllaràs

Carretera d'accès al coll

Puig Llançada, a la seva cara nord hi han les pistes d'esqui de La Molina

Km 21 Coll de la Creueta

Pla d'Anyella

Primera instal·lació de La Molina

Km 26 Arribada a l'àrea del Pla d'Anyella

Sortida del remontador

Pistes

Lloguer d'esquis

Cafeteria

Fotos Josep Recolons 24/01/2009

http://elcastell@recolons.net

Estat inicial del edifici

2008-10-27T02:01:00.000-07:00

Imatges de El castell de la Pobla de Lillet avans de començar les obres de rehabilitació.

Fotos Josep Recolons 13/04/1998

http://elcastell.recolons.net/

Després de la pluja

2008-10-19T23:33:00.000-07:00

Plou a El Castell de la Pobla de Lillet. Hem passat tot el dissabte dins de casa. Però el diumenge la montanya esta xopa, neta, brillant.

Excursió per el Parc Cadí -Moixeró, el diumenge 18 d'octubre del 2008.

La música que acompanya la passejada és Tchaikovsky - Sinfonía Nº 6 Op. 74 (Pathetique)

Santuari de Paller

2008-09-14T11:57:00.000-07:00

Santuari de Paller
Una carretera de muntanya, asfaltada en 2,5 km, porta des de Bagà al Santuari de Paller prop del qual hi ha l’estimada font dels Banyadors. El Santuari (880 m) és una ermita on s’hi venera la Mare de Déu del seu nom, patrona de Bagà I la seva baronia. Un hostal dona servei de restaurant I allotjament. També hi ha una ombrívola area de picnic on es pot encendre foc.

Fotos fetes per Josep Recolons http://elcastell.recolons.net

Els Orris

2008-09-14T11:28:00.000-07:00

Fotos de Josep Recolons http://elcastell.recolons.net

Flors

2008-09-06T01:19:00.001-07:00

Nom comú català : Estramoni. Figuera infernal borda. Herba pudenta. Herba talpera. Orval
Hàbitat : Terres cultivades i herbassars ruderals.
Usos i propietats : Afrodisíaca. Medicinal. Planta psicotròpica. Tòxica.
Característiques : Herba de cicle anual però d'una mida considerable, doncs pot fer més d'un metre d'alçada. És originària d'Amèrica però es pot trobar naturalitzada a les nostres illes a llocs abandonats i camps de conreu. Es caracteritza per les fulles, molt amples amb el marge amb dents ben marcades. Les flors són blanques amb forma d'embut, amb els pètals soldats gairebé fins a dalt. Quan fructifica forma unes càpsules ovalades cobertes de llargues espines. Aquesta espècie com les altres del gènere té unes potents propietats al·lucinògenes però també són tòxiques. També és pot trobar a les illes Datura inoxia , que té les fulles senceres i la base asimètrica, i Datura ferox que té les espines de la càpsula molt més llargues. Floreix a l'estiu i la tardor.

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4031.html

http://www.sappiens.com/sappiens/comunidades/setaglosa.nsf/Datura%20estramonium/D0BBA8574490FDF941256A3400559189!opendocument

http://en.wikipedia.org/wiki/Datura

http://fr.wikipedia.org/wiki/Datura_stramonium

http://it.wikipedia.org/wiki/Datura_stramonium

Foto Josep Recolons http://elcastell.recolons.net

Roca de cans

2008-09-01T02:01:00.001-07:00

Al Alt Berguedà es poden trobar racons on no ha passat el temps. Una excursió des de El castell de la Pobla de Lillet a les runes de la masia de Roca de Cans a Gisclareny n’és un bon exemple. S’hi arriba molt còmodament, amb cotxe fins a la collada de Turbians i a peu per un sender molt planer i ben indicat.

Fotos fetes per Josep Recolons http://elcastell.recolons.net

Opinions

2008-09-01T01:38:00.000-07:00

El Pregó

2008-08-29T04:32:00.001-07:00

Dies d'estiu

2008-08-26T23:46:00.000-07:00

Article publicat a El Periódico del dimarts 26 d'Agost de 2008.

http://elcastell.recolons.net

Taula de Joc

2008-08-25T13:17:00.000-07:00

La taula davant de la finestra de la sala és un lloc ideal per a llegir el diari al matí i per jugar a les cartes a la nit.
Agost 2008

Foto Josep Recolons http://elcastell.recolons.net

Niumba

2008-08-25T12:04:00.000-07:00

Conecta

Monastir- Sant Miquel - Castell

2008-08-24T01:28:00.000-07:00

Monestir de Santa Maria de Lillet
Fotos Josep Recolons http://elcastell.recolons.net

Carrers

2008-08-22T12:13:00.001-07:00

Saüc

2008-08-22T07:38:00.000-07:00

El sauquer és una de les poques plantes conegudes des de l'antiguitat que encara en fem ús d'ella. a l'Edat de pedra ja consumien les seves baies i aprofitaven la seva fusta buida per crear xiulets. A Europa el sauquer era emprat perquè creien que atreia les divinitats benefactores. Passat el temps i fins l'actualitat va ser més usualment tractat com a planta decorativa.Les fulles desprenen una olor molt intensa i antigament s'utilitzaven com a repel·lent per als insectes. Es preparaven infusions de fulles i s'abocaven a sobre de les plantes per evitar mosquits i pugons.

A més de en l’àmbit medicinal, els fruits del saüc poden tenir ús culinari. Amb el seu fruit podem preparar sucs, melmelades, salses, sopes, etc. sempre i quan aquests fruits estiguin prou madurs, ja que en cas contrari, i com s’ha comentat anteriorment, són tòxics. Un altre ús curiós d'aquesta espècie és la seva capacitat per donar un color més pujat i un aroma particular als vins.

botanical_online
Vikipedia
foto Josep Recolons http://elcastell.recolons.net

Avellaner

2008-08-22T07:26:00.000-07:00

Aurán. Avellaner.
Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Mobiliari, construcció i eines.
Característiques : Arbre de fins a 6 m d’alçada amb les fulles alternes, caduques i de marge serrat. El més característic d’aquesta planta són els fruits arrodonits i de color marró que són molt coneguts com a fruits secs (avellanes). Les flors masculines estan agrupades en denses inflorescències penjant (aments). Les avellanes estan envoltades entre dues bràctees verdoses que fan d’involucre.
Observacions : Espècie pròpia dels boscos humits mediterranis, molt utilitzada en cultiu pels seus fruits.
Agost 2008

Herbari
foto Josep Recolons http://elcastell.recolons.net

Refugi d'Ardericó

2008-08-21T12:29:00.000-07:00

Al bell mig de la serra de Catllaràs, és on els hostes de El Castell de la Pobla de Lillet poden trobar un indret molt bonic i acollidor. Es tracta del refugi d’Ardericó, una masia típica del Berguedà regentada pel Kun. La casa i l’entorn es conserven les seves característiques originals i es pot veure clarament com era la vida de muntanya de principis de segle XX. El refugi no només contempla la visita al paisatge sinó que, a més a més, podeu gaudir d’un magnífic acolliment.
Agost 2008

www.arderico.com
Foto i video Josep Recolons http://elcastell.recolons.net

Tren del ciment

2008-08-21T02:31:00.000-07:00

FGC va posar en servei aquest tren l’1 de juliol de 2005, amb la qual cosa es va recuperar una línia que històricament unia l’antiga fàbrica de ciment Asland de Castellar
de n’Hug amb Guardiola de Berguedà, des d’on sortia la línia del ferrocarril de via estreta cap a Berga i Manresa.
Amb 3,5 km de recorregut, el Tren del Ciment uneix La Pobla de Lillet amb el Museu del Ciment a Castellar de n’Hug i té parada a quatre estacions: La Pobla de Lillet, La Pobla Centre ( aquesta és la parada pels hostes de El Castell de la Pobla de Lillet), Jardins Artigas i Museu del Ciment-Castellar de n’Hug .
El trajecte, d’uns 20 minuts, el realitza una locomotora dièsel amb dos cotxes que tenen una capacitat per a 25 viatgers cadascun. El recorregut es realitza a través de diferents llocs d’interès turístic de la zona, entre els que cal remarcar l’exposició de vehicles de transport, ubicada a la mateixa estació de La Pobla de Lillet, els Jardins Artigas,dissenyats per Antoni Gaudí i integrats completament en el paratge natural on es troben ubicats, als afores de La Pobla, i el Museu del Ciment Asland, que es troba al costat de l’estació de Castellar de n’Hug.
Amb el mateix bitllet es pot visitar l’exposició permanent sobre els ferrocarrils industrials de l’Alt Llobregat, que es troba al costat de l’estació de La Pobla de Lillet.
Agost 2008

Info

Foto Josep Recolons http://elcastell.recolons.net
Video 1Pedro

Excursió al Puigllançada

2008-08-19T14:30:00.000-07:00

Dissabte 6 de setembre de 2008
A les 8:00 H, a la plaça de l’Ajuntament (es prega puntualitat)
Desplaçament amb cotxes particulars fins al Collet de la Casa Nova. Preferentment 4×4 o cotxes alts.

Itinerari: Collet de la Casa Nova - Pla d’Erols - Collada de Tortes - Puigllançada - Coll del Pal - Bauma Roja - Pla d’Erols - Collet de la Casa Nova
Recorregut total: 13 Km. aprox.
Desnivell: 950 m
Dificultat: Alta
Temps estimat: 5:30 hores

Excursió de tot el dia, retornant a mitja tarda. Cal portar esmorzar, dinar i beguda. Confirmar l’assistència i si es necessita transport al telèfon 670952185

TOTHOM HI ÉS CONVIDAT
L’organització no es fa responsable de possibles accidents ni de cap despesa. Activitat gratuïta oberta a tothom, qui estigui interessat, sota pròpia responsabilitat.

PRÒXIMAMENT
3r o 4rt cap de setmana de setembre: Ruta del trencapinyes (Bagà)
A l’octubre recordarem una de les caminades populars
Penjarem notícies i cartells abans de cada activitat.
Organitza: Associació Excursionista Lillet
Col·labora: Ajuntament de la Pobla de Lillet

La Font del Bisbe

2008-08-19T11:06:00.000-07:00

Una sortida de poca dificultat i apta per a totes les edats és la visita a la Font del Bisbe. Es surt de El castell de la Pobla de Lillet amb direcció a Sant Jaume de Frontanyà. A cap d’uns 6 km hi ha un espai al costat de la carretera per aparcar. ( N 42.214121 º E 2.00665º )
Es un indret màgic que ara a la primavera amb la caiguda de les pluges encara es torna més meravellós. Suposo que el seu nom ve de la formació calcaria que hi podem trobar i que va gotejant aigua en espiral creant aquesta curiosa formació en forma de columna.
Hi ha una petita platja i la fondària permet submergir-se, a més de prendre una dutxa d’aigua fresca en ple mes d’agost.

Blog ARDERICO
Fotos de Josep Recolons http://elcastell.recolons.net

Mina de petroli de Riutort

2008-08-19T08:35:00.001-07:00

Excursió a la mina de petroli de Riutort. Des de El Castell de la Pobla de Lillet hi ha una distancia de 5 km en direcció a Guardiola de Berguedà.
El petroli és un mineral que es va formar a partir de diferents hidrocarburs d’origen vegetal i de margues bituminoses.
La visita permet endinsar-se a l’interior de la mina i al seu conjunt de galeries on, encara avui i després de prop de cent anys d’inactivitat, es pot observar com en alguns punts regalima el petroli. Agost 2008

Info
Fotos fetes per Josep Recolons. http://elcastell.recolons.net

Ramaderia

2008-08-18T10:00:00.000-07:00

Els cims de les muntanyes a la primavera perden la neu i s’omplen d’herba. A questa vegetació és molt nutritiva i es aprofitada per els ramaders de les comarques que envolten la serra del Cadí per fer-hi pasturar els ramats d’ovelles, vaques i cavalls. Pels hostes de El Castell de la Pobla de Lillet es una excursió per fer amb cotxe, uns 20 km, que els resultarà molt interessant. Agost 2008

http://elcastell.recolons.net

Clemàtide

2008-08-17T20:52:00.000-07:00

És caracteritza perquè les fulles que són compostes com a Clematis flammula, són molt més grans que a les altres dues espècies i els folíols estan dentats (a Clematis flammula són enters). Les flors són de color blanc verdós. Es troba esporàdicament enfilada entre els arbusts i arbres dels torrents, a llocs ombrívols. Floreix al final de la primavera i principi d'estiu.
Herbari

Wikipedia

Piscina municipal

2008-08-17T20:23:00.001-07:00

Els hostes de El Castell de la Pobla de Lillet poden gaudir del sol i de l’aigua fresca a la piscina municipal.

PISCINA MUNICIPAL
Servei de bar.
Zona wifi.
Entrada general per tot el dia, abonaments per 15 dies i per temporada.
Adreça: Plaça de l'Ajuntament s/n
Horari d'atenció: de 10 a15
Telèfon: 93-823-60-11
Fax: 93-823-64-03
Web: www.poblalillet.cat

http://elcastell.recolons.net

Carrers

2008-08-17T19:48:00.000-07:00

http://elcastell.recolons.net

Neixement d'un poltre

2008-08-13T20:25:00.000-07:00

La convivència amb els animals és una de les activitats que es poden porta a terme des de El Castell de la Pobla de Lillet. En aquest cas han viscut el naixement d’un poltre, que han batejat amb el nom de taquetes, fill de la Ciomara i Zalamero.

http://elcastell.recolons.net

Cassoleta

2008-07-31T01:37:00.000-07:00

Aquest és un bolet típic de primavera, que aquest any ha estat epecialment abondant.

Sinònim : Sarcosphaera eximia (Dur. Et Lév.) R. Maire Sarcosphaera coronaria (Jacq.: Cke.) Boud.

Descripció : Bolet que neix semienterrat en forma globulosa, de 5 a 10 cm de diàmetre. Al sortir a l’exterior s’obre en forma d’estrella amb 3 ó 4 lòbuls, on l’interior és buit i llis de color blavós o liliaci. Amb l’edat la superfície interna pot enfosquir-se i passar a color terrós castany. Les espores són el·líptiques, de 15-20 x 8-9 micres.

Observacions : Surt quan ja fa fred i es pot trobar també a la primavera. És tòxica en cru. Es consumeix ben cuita,

http://elcastell.recolons.net

Sant Miquel de Turbians

2008-07-29T04:50:00.000-07:00

Una bonica excursió des de El Castell de la Pobla de Lillet és anar a l’ermita de Sant Miquel de Turbians. El paratge és únic i la vista sobre el Pedraforca monumental.
Si arriba passant per Bagà i prenent la carretera que va a Gisclareny. S’aparca el cotxe a prop del mirador i el últim tram s’ha de fer a peu, un kilòmetre aproximadament.
http://www.geocities.com/gisclareny/turbians.htm
http://elcastell.recolons.net

Les Fonts del Llobregat

2008-07-28T09:50:00.000-07:00

Una visita obligada si s’és hoste a El Castell de la Pobla de Lillet és visitar les Fonts del Llobregat.
Es tracta d'una excursió molt senzilla, només s'han de recorre 100 m des de l'aparcament. Una visita apta per a totes les edats i un clàssic de l'Alt Berguedà.

Història de El Castell de la Pobla de Lillet

2008-07-27T07:34:00.000-07:00

Lidia Guillén va publicar un article a la revista L'EROL sobre la história de el Castell de la Pobla de Lillet.
Amb motiu dels 700 aniversari de la constitució de La Pobla de Lillet s'en va editar un exemplar dedicat a la vila.

Video presentació

2008-07-17T00:21:00.000-07:00

Video preparat per en Oriol Abella i els components de Funky Monkey

Carrers de la Pobla de Lillet

2008-07-16T09:49:00.000-07:00

Terra Nostra

2008-07-16T07:02:00.000-07:00

En el programa Terra Nostra elaborat per TV del ripollés, hi ha un reportatge sobre El Castell de la Pobla de Lillet.
L'autor del video és en Joan Sarria.

WI-FI

2008-07-16T02:50:00.000-07:00

El Castell de la Pobla de Lillet ja disposa de una connexió WI-FI que dona accés a internet des de qualsevol estància del edifici. El preveidor d'accés a internet és Iberbanda i nosaltres em disposat de dos punts d'accés inalàmbric. Un a la planta baixa i un altre a la planta segona. D'aquesta manera es assegurem que la senyal no quedarà debilitada pel gran gruix de les pareds de El castell de la Pobla de Lillet.

Wi-Fi
De Wikipedia, la enciclopedia libre

Punto de acceso inalámbrico.Wi-Fi es un sistema de envío de datos sobre redes computacionales que utiliza ondas de radio en lugar de cables.

Wi-Fi es una marca de la Wi-Fi Alliance (anteriormente la WECA: Wireless Ethernet Compatibility Alliance), la organización comercial que adopta, prueba y certifica que los equipos cumplen los estándares 802.11.

Punt d'accés

Iberbanda, operador de telecomunicaciones de banda ancha, pone a disposición de sus clientes una amplia gama de servicios de acceso a Internet de alta velocidad, telefonía, transmisión de datos y servicios de valor añadido en red.

Gracias al despliegue de su propia red de telecomunicaciones con tecnología vía radio (LMDS, WiMAX) puede ofrecer servicios con prestaciones avanzadas y dotar de conectividad a amplias zonas, allí incluso donde no existen otro tipo de infraestructuras de banda ancha.

Al Berguedà és recuperen els sabors d'abans

2008-07-10T04:44:00.000-07:00

Flors

2008-07-01T08:44:00.001-07:00

Oreja de oso, Orella d´os (Ramonda pyrenaica)
Planta vivaz de pequeñas, pero vistosas, flores moradas y hojas de color verde intenso, que podemos encontrar en las zonas montana y subalpina.
http://reddeparquesnacionales.mma.es/parques/aiguestortes/flora/flora026.htma

Nom comú català : Gavarrera. Gavarrera canina. Roser caní. Roser gavarrer
Usos i propietats : Afrodisíaca. Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Perfumeria.

Característiques : Arbust robust de fins 6 m d’alt. Tiges cobertes per agullons corbats cap a vall. Les fulles tenen 5-7 folíols i no desprenen olor. Les flors són grans de color blanc o rosat. Els sèpals estan dirigits cap a fora i avall, i cauen abans de que maduri la úrnula. La úrnula és esfèrica o el•lipsoidal de color vermell obscur. Es diferència de Rosa sempervirens pels estils lliures en lloc de soldats en columna.

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4090.html

Nom comú català : Cardetes. Escabiosa. Viuda. Viuda borda
Característiques : Herba molt ramificada des de la base, on pot estar lleugerament lignificada. Les fulles estan molt dividides amb lòbuls irregulars, i el segment terminal més gran que els altres. Les flors són de color violaci, estan reunides en capítols on les flors perifèriques tenen els pètals més grans. Floreix pràcticament durant tot l'any i viu a vores de camins, herbassars i lloc alterats.
http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4499.html

Cap de setmana amb Miquel Mas

2008-06-02T10:38:00.000-07:00

Video de Laura Segur

http://elcastell.recolons.net

Viladecans a EL Castell de la Pobla de Lillet

2008-05-26T07:58:00.000-07:00

Els premiats en la campanya comercial per celebrar el dia de la Mare han passat un cap de setmana inolvidable a El Castell de la Pobla de Lillet.

L'Associació de comerciants Novailla de Viladecans ha sortejat entre el seus clients 8 caps de setmana per gaudir de les comoditats i el luxe de El Castell de la Pobla de Lillet.

Vuit parelles de Viladecans han conviscut durant el cap de setmana del 25 de maig.

Foto i video de Josep Recolons

http://elcastell.recolons.net

Corretjola

2008-05-13T09:58:00.000-07:00

Ara és el temps del bolets de primavera. Amb les últimes pluges els prats estan amarats d’aigua i amb la calor es donen les condicions òptimes per a al creixement dels bolets.

Marasmius oreades
Cat: Camasec, coretjola , carrereta
http://www.valdorba.org/micovaldorba2/setas/Marasmius_oreades_senderuela_ankaluze_cama_sec_moxerno.html

Excelente seta comestible. Su carne es escasa y muy fibrosa en el pie, de color blanquecino, sabor dulce y olor suave, como de almendras. Muy apta para para el secado ya que con el proceso gana aroma. Puede encontrarse desecado en el mercado y comercios con el nombre impropio de “Moixernó”. Seta utilizada e la elaboración del Fricandó, guiso de ternera con setas tradicional de Catalunya. También puede hacerse en tortilla o revueltos.
Fuente: Associació Micològica Joaquim Codina
http://portalgastronomico.com/El_Rebost/Setas/Senderuela_Marasmius%20oreades.htm

A la foto un grup de joves , hostes de El Castell de la Pobla de Lillet, buscant corretjoles en unes pastures del Parc Cadí-Moixeró.
Foto feta per Josep Recolons 12/05/2008
http://elcastell.recolons.net

Carrers de la Pobla de Lillet - Furrioles de baix

2008-05-08T03:59:00.000-07:00

Foto feta per Josep recolons 04/05/2008

http://elcastell.recolons.net

Miquel Mas

2008-05-05T08:09:00.000-07:00

http://elcastell.recolons.net

Jardineres

2008-05-04T12:24:00.000-07:00

Amb la primavera arriben les flors, també a la muntanya i als pobles. Ja ha passat el perill de glaçades i es poden tornar a plantar geranis als balcons. El Castell de la Pobla de Lillet s’ha engalanat amb jardineres que acullen geranis de color vermell.

Foto feta per Josep Recolons 03/05/2008

http://elcastell.recolons.net

Flors

2008-05-04T11:39:00.000-07:00

Aquestes dues plantes no les puc localitzar per saber-ne el nom i les propietats. Agraré un cop de mà per poder-les identificar.

Cultivada com a planta ornamental, essent molt apreciada per les seves flors que desprenen un perfum molt agradable.

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4015.html

Fotos fetes per Josep Recolons 03/05/2008

http://elcastell.recolons.net

Pla del Fort

2008-05-04T04:50:00.000-07:00

Les terrasses del Pla del Fort son el punt de trobada de les gents de la Pobla.

Les escales entre els dos bars porten al pati d’armes del Castell de la Pobla de Lillet.

Fotos fetes per Josep Recolons 04/05/2008

http://elcastell.recolons.net

La Pobla

2008-04-29T00:53:00.000-07:00

http://elcastell.recolons.net

Rubí Notícies

2008-04-29T00:41:00.000-07:00

http://elcastell.recolons.net

Flors

2008-04-27T06:44:00.000-07:00

Marasmius oreades
Cat: Camasec, coretjola , carrereta
Creix formant rotllanes, anomenades “erols de bruixes”. Ingredient imprescindible del fricandó. Es ven assecat.

Juniperus comunis L.
Cat: Ginebre Cast: Enebro, Juniper

"És una planta útil: se’n fan licors, és aromàtica, dona gust als nostres plats i a la col fermentada.
Medicinalment s’utilitza com a desinfectant de les vies urinàries, expectorant en infusió dels fruits. Podem trobar melmelada de gust boscà amb totes les propietats del ginebre. Trobarem també essència de ginebre. A la pràctica, tenim l’oli de ginebre per als peus freds i durícies. Un massatge als peus a la nit és un regal."

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/6396.html

Calicotome spinosa
Cat:Argelaga negra Cast:Aulaga negra
Flors grogues, papilionades, de fins a 1cm, solitàries o fasciculades, que apareixen molt abundants damunt les espines. 10 estams soldats. Calze groc que fàcilment es confon amb el groc dels pètals, format per dos sèpals oberts com el bec d’un ocell.
El fruit és un llegum de 7 a 12 mm, oval pelut, amb sis granes.

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4144.html

Amelanchier Ovalis
Cat: Pomerola, corner Cast: Guillomo Eng: Snowy mespilus

És un arbust que li agrada les roques i el sol. Branquetes fines. Flors blanques, fruit lillós a la maduritat.
Segons Santos Serrano: “ El seu fruit és comestible, ens pot semblar deliciós si estem fent supervivència. El seu ús popular per fer baixar la pressió de la sang – hipotensora – no està provat. En el seu lloc, optaríem per una planta d’eficàcia provada.”

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4540.html

Fotos fetes per Josep Recolons 26/04/2008

http://elcastell.recolons.net

El Pregó

2008-04-21T08:34:00.001-07:00

http://elcastell.recolons.net

Flors

2008-04-07T09:03:00.001-07:00

Primula Veris
Cat.: Primavera cast.: Primavera vasc: Ostorika Italia: Primula Fr.: Primavère officinale Ing.: Cowslip Al.: Duftende Schlüsselblume

Aplicaciones: Se utiliza el rizoma en decocción o el extracto en caso de afecciones de las vias respiratorias. En homeopatía se usa la tintura de planta fresca para tratar las afecciones renales y las neuralgias.

Prunus spinosa

cat.: Aranyó, aranyoner, Cast.: Endrino , bruño Vasc: Sasi-okaran Ital.: Pruno selvatico Fra.: Épine noire Ing.: Blackthorn Al.: Schwarzdorn

Propiedades: Flores diuréticas y débilmente laxantes. Los frutos, que contienen vitamina C, son tónicos; fotifican el estómago y la vejiga.

Foto de Josep Recolons 06/04/2008

http://elcastell.recolons.net

Associació de comerciants de Viladecans

2008-04-03T10:33:00.000-07:00

L'associació de comerciants de Viladecans ha triat El Castell de la Pobla de Lillet per a fer un regal als seus clients

http://elcastell.recolons.net

+ que enginy

2008-04-02T23:49:00.001-07:00

Publicació del col·legi d'enginyers amb un recull d'establiments seleccionats per a gaudi dels professionals d'aquest col·lectiu.

Dins del capitol oci i cultura hi ha El Castell de la Pobla de Lillet.

http://elcastell.recolons.net

Opinions

2008-04-02T02:33:00.000-07:00

Tenim a disposició dels hostes un llibre on poden redactar les seves opinions. A continuació unes pàgines.

http://elcastell.recolons.net

Rius

2008-04-02T02:24:00.000-07:00

La Pobla de Lillet està situada en la confluència dels rius Llobregat i Arija.
El Llobregat baixa de les muntanyes de Castellar de n'Hug caracteritzades per roques sedimentaries de color roig. L'Arija baixa del massís que separa l'Alt Breguedà del Ripollés i arrossega sediments de color beig resultat és un aiguabarreig de dos tons visible des dels carrers de La Pobla de Lillet i és un espectacle cada vegada que hi ha una crescuda dels dos rius.

http://elcastell.recolons.net

Corral de Cabanellas

2008-03-30T08:39:00.000-07:00

Corral molt ben conservat de la masia de Cabanellas situada en la serra del Catllarás.

http://elcastell.recolons.net

Flors

2008-03-30T08:13:00.000-07:00

Prunus Padus L.
Català: Cirerer bord Castellano: Cerezo aliso Vasco: Xerri-geritze Portugues: Pado Frances: Merisier à grappes Ingles: Bird cherry Aleman: Traubenkirschbaum
Propiedades según Paul Schaumberg.
“En homeopatía la esencia preparada con la corteza es utilizada es utilizada en casos de dolores de cabeza y trastornos cardíacos e intestinales como sedante tónico.”

Hepatica Nobilis
Català: Herba fetgera Castellano: hepática Vasco: Gibel-Bedar Italiano: Erba trinita Frances: Anémone hépatique Ingles: Blue anemone Aleman: Leberblümchen
Propiedades según Paul Schaumberg.
“ La planta contiene protoanemonina y en el rizoma hay saponina y un heterósido ( la hepatilobina), así como un enzima ( la emulsina)
Propiedades: Oficinal antiguamente (Herba hepaticae) la hepática sólo es empleda hoy en homeopatía. Se prepara una tintura de hojas frescas, indicada en caso de bronquitis y de irritación crónica de la faringe y de la tráquea. La herboristería popular le atribuye virtudes vulnerarias y diuréticas.”

http://elcastell.recolons.net

Parque Natural Cadí-Moixeró

2008-03-25T10:09:00.000-07:00

El Castell de la Pobla de Lillet está en el linde del Parque Natural y es una excelente base para las excursiones y aventuras en la naturaleza.
Esta es la descripción de Wikypedia
Parque Natural de Cadí-Moixeró es el más grande de Cataluña y se sitúa entre las provincias de Barcelona, Gerona y Lérida, en el ámbito de las comarcas del Berguedá, el Alto Urgel y la Cerdaña.
Situado en los Prepirineos, sierra paralela a los Pirineos, es formado por un tipo de roca, calcárea, que provoca el relieve abrupto. Su cara norte es particularmente impactante. Dentro del Parque Natural se encuentra el Pedraforca, montaña de forma característica situado en la zona sur, y constituye uno de los símbolos del excursionismo en Cataluña.

http://elcastell.recolons.net

CASA y CAMPO

2008-03-25T08:38:00.001-07:00

La prestigiosa revista CASA&CAMPO ha editat una guia amb 91 destinacions de " puro placer", dins d'aquesta selecció hi ha El Castell de la Pobla de Lillet.

http://elcastell.recolons.net

Nevada del dilluns de Pasqua

2008-03-24T04:23:00.001-07:00

Vistes des de El Castell de la Pobla de Lillet pel matí del 24 de març.

http://elcastell.recolons.net

Article a Regio 7

2008-03-24T04:05:00.000-07:00

Article a Regió 7 publicat durant les obres de rehabilitació de El Castell de la Pobla de Lillet.

http://elcastell.recolons.net

Mercat artesà medieval

2008-03-24T03:45:00.001-07:00

El 21 de març, divendres Sant, els voltants de El Castell de la Pobla de Lillet es varen omplir de parades d’artesans. Aquest va ser el tercer any en que es celebra aquest mercat. Una cinquantena d’artesans van omplir de parades el casc antic.

L'hemeroteca digital de Regió7

El mercat medieval omple la Pobla amb una cinquantena d' artesans

23 de March de 2008

J. E./La Pobla de Lillet
Centenars de visitants es van aplegar divendres a la Pobla de Lillet en una nova edició del Mercat Medieval Artesà, que organitzava per tercer any consecutiu l' Ajuntament d' aquesta població, i que enguany va tenir més parades que mai. En total, 47 artistes i artesans vestits d' època van omplir de parades els carrers del casc antic, que també es van ambientar amb música tradicional, i amb l' espectacle de grallers i malabaristes del mateix poble, per donar un toc encara més medieval a la festa.
La fira va obrir portes cap a les 10 del matí, i es va allargar fins a les 5 de la tarda. Tot i l' ambient fred de la jornada, els carrers no es van buidar en cap moment de visitants que van poder trobar parades de productes diversos però tots artesans, des d' embotits i formatges, fins a coques, conserves, objectes de fusta i decoració, o espelmes, mentre alguns artesans feien demostracions al carrer. Així mateix, es podia practicar el tir amb arc, i tot plegat, es va completar amb un menjador i una taverna per esmorzar i dinar.

http://elcastell.recolons.net

Flors

2008-03-16T14:21:00.001-07:00

Daphne Laureola,
Català :Lloreret,senet de pagesos.
Castellà: Lauréola, lauréola macho, torvisco macho, adelfilla
“Aplicaciones y preparación: Oficinal antiguamente, el mecéreo era utilizado como emético, laxante, rubefaciente y vesicante. Hoy está abandonado en medicina alpática. En homeopatía se prepara una tintura de corteza fresca; está indicada contra ciertas dermatitis y diversas inflamaciones de mucosas. No se debe emplear esta tóxica planta sin prescipción médica.

Helleborus foetidus L.
Eléboro Fétido
Segons Aldo Poletti
“Modo de empleo.
Debido a la alta toxicidad de esta planta, hay que descartar su uso doméstico. Este eléboro florece lo mismo que los demás, desde Diciembre haste principios de primavera. La planta exhala un olor desagradable. El tallo alcanza una aaltura de 60-70 cm y es ercto y jugoso; nace de un rizoma grueso. Las hojas son perennes, y las flores, numerosas, verde-amarillentas, a menudo bordeadas de encarnado.
Si se ingieren los principios tóxicos que contiene el eléboro, aparece una violentísima irritación gastrointestinal, que a menudo desemboca en la muerte.
Los campesinos emplean a veces las hojas secas como revulsivo de uso externo en la ciàtica, mialgia y dolores reumáticos, práctica muy difundida antaño que incluía a casi todas las ranunculáceas. Esta cataplasma que produce un fuerte eritema local con formación de grandes bolsas de líquido seroso. Aunque se sostiene que produce efectos beneficiosos, pensamos que se podrían obtener con medios menos drásticos y peligrosos.”

Flors de la prunera que al berguedà es coneix com a pinyoner

Fotos fetes per Josep Recolons el 16/03/2008
http://elcastell.recolons.net

Crònica d'una estada a El castell de la Pobla de Lillet

2008-03-14T00:56:00.000-07:00

LINK
http://elcastell.recolons.net

Decoració de les jardineres

2008-03-11T03:11:00.001-07:00

El hivern és fred a La Pobla de Lillet, les glaçades maten qualsevol planta de les jardineres. La solució que hem trobat és adornar les jardineres amb branques de roure. Les fulles del roure a la tardor es tornen grogues, després s’assequen però no cauen, i els roures queden coberts del fullam torrat tot l’hivern.
http://elcastell.recolons.net

Diari de Terrassa

2008-03-11T01:55:00.001-07:00

Resenya sobre El Castell de la Pobla de Lillet publicat al Diari de Terrassa Semanal número 149 del dia 8/3/2008

http://elcastell.recolons.net

Les primeres flors de la primavera en el Parc natural del Cadí-Moixeró.

2008-03-11T01:48:00.000-07:00

Dent de lleó, lletsó , Taraxum officinale,segons la “Guia de plantas medicinales” d’en Paul Schauemberg. La gent del país coneix com achicoies una varietat que creix al cims just al desaparèixer la neu i és molt apreciada per a menjar en amanides.
“Aplicaciones y preparación. El diente de león es considerado como uno de los mejores coloagogos conocidos. La planta entera es oficinal. Con ella se preparan extractos, tinturas y soluciones. Su eficaz acción colagoga permite aliviar los primeros estadios de cirrosis. Excelente diurético, es salutífero en la hidropesía. La infusión de raiz fresca se utiliza en caso de càlculos biliares, ictericia y otras afecciones hepáticas. Con las hojas jóvenes se prepara una ensalada tónica y depurativa, con la que está particularmente indicado hacer una cura de primavera.”

Viola, violeta, Viola odorata.
“Aplicaciones y preparación. Las raíces y la planta entera son oficinales. Se prparan con ellas infusiones y decocciones particularmente eficaces como expectorantes en caso de afecciones de las vías respiratorias. En el campo se utiliza la violeta como purgante. En homeopatía se receta la tintura de la planta fresca para calmar los dolores de oídos, ciertas afecciones de los ojos y la tos ferina. El rizoma de violeta es emético y ha sido utilizado a veces para substituir a la raíz de ipecacuana.”

Boix, Buxus sempervirens.
“Principios activos. Toda la planta, pero sobretodo las hojas y la corteza de las raices, contiene un alcaloide principal (la buxina), así como cuatro alcaloides secundarios, un aceite esencial y tanino. La buxina provoca vómitos y diarrea.
Aplicaciones y preparación. Oficinal antiguamente, el boj fue utilizado contra los reumatismos, y como substituto de la quinina en la lucha contra la malaria. Hoy el boj se emplea aún en homeopatía en forma de tintura contra los reumatismos, la fiebre y la diarrea.”

Fotos fetes per Josep Recolons el 09/03/2008
http://elcastell.recolons.net

Traductor català-castellà

2008-03-05T09:11:00.000-08:00

Para poder leer el contenido de este blog en castellano, existe un enlace con un traductor automático.
Traductor

Correu

2008-03-05T07:09:00.000-08:00

Enviado el: martes, 26 de febrero de 2008 20:05
Para: 'Josep Recolons'
Asunto: Consulta

Bona tarda,

En primer lloc volía donar-vos les gràcies, ja que la parella d’amics que vaig enviar aquest cap de setmana passat han quedat encantats amb les vostres habitacions, el lloc i el tracte. De veritat, moltes gràcies.

En segon lloc, voldría informar-me de quant podría costar dues habitacions pel cap de setmana de semana Santa. Serían dues habitacions amb accés a les termes (necesitaríem preus de doble i de les que son per 4 persones) per tres díes (del 21/03 al 23/03). Voldríem saber la disponibilitat que hi ha a dia d’avui per aquest cap de setmana.

Esperem desposta.

Moltíssimes gràcies.

Que vagi bé!

Anahi

http://elcastell.recolons.net

Reportatge a EL PUNT

2008-02-29T04:33:00.000-08:00

Edició digital

L'Emili Bella reporter de El PUNT edició del Vallés ha fet un reportatge sobre El Castell de la Pobla de Lillet després d'apreciar-ne les virtuts durant un cap de setmana.

http://elcastell.recolons.net

Gresolet

2008-02-21T07:21:00.001-08:00

Una bona excursió pera fer en tot terreny al hivern o bé amb turisme quan no hagi neu.
Sortida des de El Castell de la Pobla de Lillet – Bagà - Gisclareny - Gresolet - Saldes - Guardiola de Berguedà - la Pobla de Lillet.

Fotos fetes per Josep Recolons el 16/02/2008

http://elcastell.recolons.net

Fulls dels enginyers

2008-02-21T04:46:00.001-08:00

L'Associació/Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya publica una revista mensual i en l'edició del mes de gener publica una resenya sobre El Castell de la Pobla de Lillet.

El Castell de la Pobla de Lillet

2008-02-21T04:00:00.000-08:00

Benvinguts al Castell de la Pobla de Lillet. Amb aquesta pàgina web us volem donar a conèixer aquest equipament i l'entorn en que es troba, perquè la vostra estada a la Vall de Lillet sigui d'allò més confortable.La casa està situada al casc antic de la Pobla de Lillet. En un edifici aixecat sobre les runes de l’antiga fortalesa erigida per la dinastia dels Mataplana l’any 1297.La restauració realitzada l’ha convertit en un establiment completament equipat per celebracions i estades per grups de fins a 24 persones. Està formada per nou habitacions amb bany propi, una àmplia zona de cuina-menjador, sala d’estar i una zona d’aigües per relaxar-se. Els criteris seguits durant la restauració han respectat els panys de la paret procedents de la llera dels rius Llobregat i Aritja. Per contrarestar l’aspror de la pedra, s’ha col·locat tarima de roure en tots els terres de cada una de les estances d’El Castell. D’altra banda però, per no perdre protagonisme a aquests dos elements originaris tant nobles s’ha triat el color blanc per la resta de paraments immobiliaris. El confort queda assegurat mitjançant un sistema de radiadors alimentat per una caldera. La sala d’estar, element clau de trobada, s’ha equipat amb una llar de foc i una televisió de gran format com a elements protagonistes. Tot i així, les habitacions disposen de televisió d’ús individual connectades a la televisió per cable de la Pobla de Lillet.